Fet el camí de tornada des de Nemea fins a Micenes, Hèrcules demanà audiència al rei Euristeu per a discutir el següent encàrrec.
Ningú a Micenes, essent coneixedors de la missió que havia de dur a terme, esperava veure Hèrcules de nou. I molt menys amb aquella indumentària, com si d’un mer bandoler es tractés. La veu començà a córrer ràpidament entre els ciutadans.
—Com dius?! —digué el rei espantat—. No deixeu que s’acosti a mi! Les ordres li seran donades des del mirador.
Euristeu no s’esperava gens haver de rebre Hèrcules de nou. Sabia que era virtuós, però no era conscient de fins a quin punt. Ja començava a agafar-li por.
—Ben tornat, Hèrcules! Estava convençut que un vell lleó no seria una gran prova per a tu —digué tot intentant devaluar la gesta—. Tinc una nova feina que t’espera!
—El que desitgi, majestat —respongué.
—Coneixes el llac de Lerna, no gaire lluny d'aquí? Allà s’hi troba una de les portes a l’inframon. La porta està protegida per la terrorífica Hidra. Sembla que la criatura s’ha apoderat del llac sencer i ataca a tothom que s’hi acosta. Volia ocupar-me de la situació jo mateix, però últimament estic massa ocupat. T’hi envio a tu per a resoldre el problema.
—Llavors, me n’hi vaig tot seguit! —va afegir Hèrcules tot assentint i inclinant-se cap al rei. Amb un petit somriure de menyspreu, girà cua i se n’anà.
Mentre l’heroi enfilava el camí cap a Lerna, les notícies del seu retorn arribaren a l’orella de Iolau, el nebot d’Hèrcules. Impressionat per la gesta i amb l’admiració que li tenia, el jove decidí escapolir-se de casa i seguir-lo per a poder contemplar la següent proesa amb els seus propis ulls.
La Trampa d’Hera
El llac de Lerna ja no era un dels racons tranquils i bonics de la regió de l’Argòlida. L’Hidra, una enorme serp aquàtica de nou caps, l’havia convertit en el seu cau. Havia infestat les seves aigües, aquelles que un dia foren clares i cristal·lines ara eren tèrboles i sòrdides. Qualsevol que s’acostava al llac i s’hi estava més del que devia, era atacat per la criatura.
Per la seva aparença i dimensions, el monstre era terrorífic. A més de tenir nou caps de serp gegant, tots ells capaços d'escopir rajos del verí més letal del món, es deia que un d’ells era immortal. I per si això no fos prou, aviat es descobriria l'habilitat més gran de la criatura.
La deessa Hera, plena de ràbia per l’èxit d’Hèrcules en la gesta del lleó, va aparèixer a Lerna per a preparar-hi una sorpresa de benvinguda. Una sorpresa carregada de malícia, ja que duia amb ella un cranc gegant ferotge que decidí d’amagar dins les aigües del llac. Una trampa mortífera per tal d’assegurar que Hèrcules no pogués sortir viu d’aquell indret.
La Força de les Ferides
Hèrcules arribà al llac i es deixà veure. Volia fer sortir la criatura per a poder observar-la i preparar-se per la batalla. No obstant això, l’Hidra s’alçà de dins l’aigua sobtadament davant seu escopint verí de tots els seus caps. Els reflexos i la velocitat d’Hèrcules li permeteren esquivar aquell atac, tot situant-se just a sota d’un d’ells. Amb un gest elegant i vertiginós, tallà el cap de damunt seu d’un sol moviment d’espasa.
L’Hidra es retirà de cop adolorida per la ferida, però just en aquell moment el cranc gegant sortí de l’aigua per assaltar Hèrcules de manera frenètica. L’heroi reaccionà apartant-se immediatament, però aquelles pinces gegants es dirigien repetidament cap al seu cos per tal d’obrir-lo d’un tall i esbudellar-lo. En pocs segons, canvià l’espasa per la clava que tenia i passà a l’atac. Tot driblant les pinces, es plantà davant del cranc i el colpejà amb totes les seves forces fent ús de la clava. Del cop, la closca quedà esmicolada en milers de trossets, tot alliberant el cos que quedà ben rígid i atordit. Un instant després, es desplomà a terra per acabar morint.
L’Hidra, refeta del primer atac, tornà a abordar Hèrcules. Mentre ell esquivava els nous escopits de verí i continuava movent l’espasa àgilment per eliminar els caps que se li aproximaven, s’adonà que alguna cosa no quadrava. Va agafar distància de l’aigua i va veure, bocabadat, més del doble de caps que no pas hi havia a l’inici. De cada coll tallat per l’espasa en renaixien dos nous caps. Semblava impossible, però l’Hidra es feia més i més forta a mesura que la feria.
Calia refugiar-se i reflexionar com vèncer la bèstia.
Una Ajuda Imprescindible
Hèrcules va trobar un racó on amagar-se, prou lluny de l’abast de la criatura. Estava enfurismat, ja que la tasca no consistia només a matar l’Hidra, sinó també el cranc gegant del qual no se l’havia advertit.
—Oncle —digué Iolau tot deixant-se veure.
—Què hi fas aquí? D’on surts?
—T’he seguit. Volia presenciar la teva victòria contra aquest monstre.
—No t’acostis per res al llac! L’Hidra és molt més forta del que em podia imaginar! No sé com la puc vèncer.
—Ho he vist tot, oncle. No és just que et carreguin amb una prova extra! Si és així, jo he de poder ajudar-te. Deixa’m fer-te d’escuder!
Malgrat l’oferiment d’ajuda del seu nebot, Hèrcules no sabia com guanyar la batalla. Tots dos es van posar a pensar quina tàctica d’atac s’havia de seguir, però per molt eficaços que fossin, no podien permetre que l’Hidra continués fent-se més forta.
La deessa Atena, en una nova aparició just en el moment tan delicat en què es trobaven, va il·luminar les ments dels dos homes. El foc era l’arma que els faltava i Iolau seria imprescindible per a guiar aquella batalla cap a la victòria.
Un Tàndem Heroic
Els dos guerrers van sortir de l’amagatall. Hèrcules empunyava l’espasa, mentre que Iolau tenia una torxa encesa a la mà. Tenien el sistema de moviments estudiat i van passar a l’atac acostant-se de nou al llac.
Cada cop que un dels caps s’aproximava per atacar, Hèrcules avançava per tallar-li el coll. Seguidament, Iolau apareixia per darrere amb la torxa per cremar la ferida del tall. D’aquesta manera, amb la cicatriu cauteritzada, s’impedia que hi sortissin dos nous caps.
Els dos herois van continuar avançant amb aquell mètode, un cap darrere l’altre. Finalment, només quedà un sol cap, el central, aquell que es deia que era immortal.
Després de l’escapçada i cremada final, el cos del monstre es va desplomar dins l’aigua. Però l’últim cap caigut a la riba del llac continuava movent-se de manera ferotge sense poder controlar els moviments ni els atacs.
Com a remei final, Hèrcules decidí fer un forat ben profund a terra. Allà hi enterrà el cap que no podia morir. Així ja no podria fer cap mal. La batalla havia estat llarga i esgotadora pels dos, però a la fi, havien aconseguit la victòria.
La Fatalitat de Lerna
Abans d’abandonar la zona del llac, Hèrcules s’aproximà als caps morts de la criatura. Aquest cop, no mostrà cap honor al rival, ja que l’Hidra no era morta, teòricament. Tot i això, va banyar la fulla de les seves fletxes amb la sang dels caps. Una sang ben verinosa que va convertir així aquelles fletxes en dards letals.
Un cop van haver partit, Hera aparegué de nou al costat del llac. Furiosa perquè la trampa no havia resultat, va agafar el cadàver del cranc amb ràbia i el va llançar amb totes les seves forces cap al cel. Avui dia, aquell cranc brilla entre les estrelles en forma de constel·lació.
Finalment, malgrat que el llac de Lerna havia quedat lliure de la bèstia, el cos mort restà allà en estat de putrefacció. Els seus vapors verinosos es convertiren en gas sulfúric i de mica en mica anaren evaporant aquelles aigües. Avui dia, només hi queda un aiguamoll infecte assecat.
El segon treball d’Hèrcules, havia estat completat.
Continua a la Cérvola de Cerinea
Homenatja la Llegenda
La dura batalla d’Hèrcules i Iolau queda per la posteritat com una de les grans llegendes del món antic. Per tal de no oblidar la gran victòria sobre la temible criatura, volem oferir-vos aquesta magnífica samarreta que ret homenatge a la bèstia que habità un dia la regió de l’Argòlida, Grècia.
Tots els nostres articles són 100 % cotó i amb el màxim respecte pel medi ambient. LũM vol respectar sempre la flora i la fauna del nostre planeta.
Gràcies per la teva confiança i que l’aventura no s’aturi.
Bibliografia
- Els dotze treballs d'Hèracles. Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
- Janer Torrens, A. (2020). Mitologia per a Profans. Abadia de Montserrat.
- Fry, S. (2021). Herois. Ara Llibres.
- Hamiltor, E. (1942). Mythology, Timeless tales of Gods and Heroes. Little, Brown and Company.
- Graves, R. (1955). The Greek Myths. Penguin Books.
