Continuació de la història L'Hidra de Lerna.
El rei Euristeu renegava en veu baixa. Quan li anunciaren el retorn d'Hèrcules a Micenes, va començar a sentir frustració, incredulitat i ràbia al mateix temps.
—Però si és ben sabut que l’Hidra era invencible! —es deia en veu baixa—. Com ha pogut sortir-se’n?! És que no hi ha cap criatura en aquest món que pugui liquidar aquest borinot?!
Després de prendre’s un moment per reincorporar-se i posar el neguit a banda, donà la resposta a la seva guàrdia i la seguí per tal de parlar amb Hèrcules. Un cop més, ho faria des del mirador de la fortalesa.
—Heus aquí de nou el gran Hèrcules amb bones notícies del teu retorn! Així doncs, has pogut liquidar la maleïda serp d’aigua? —digué el rei tot rebent l’heroi.
—He completat la tasca tal com em vau ordenar, majestat —respongué Hèrcules amb posat seriós. No oblidava la trampa preparada amb el cranc gegant i encara estava molest. Cada vegada era més conscient que, a més dels reptes requerits, es podia esperar joc brut per part d’algú.
El rei tenia el tercer treball enllestit. Començava a assumir que les habilitats d’Hèrcules podien sobrepassar les criatures més ferotges d’aquest món. Tot i això, cap mortal podia enfrontar-se a una divinitat de l'Olimp. Mai no podria resistir la ira dels déus.
—Porta’m amb vida la cérvola daurada de Cerinea —li ordenà el rei encomanant-li el seu nou treball.
Tan aviat com sentí la seva nova missió, l’heroi emprengué el camí cap al nord-oest de la península, disposat a capturar l’animal.
La Protegida d'Àrtemis
La cérvola de Cerinea era una joia d’animal. Els seus atributs preciosos li donaven la categoria d’animal diví, ja que tenia les banyes d’or i les peülles de bronze. Era totalment inofensiu, però era l’animal més veloç que es coneixia. Es deia que podia arribar a superar fins i tot la velocitat d’una fletxa.
Captivats per la seva bellesa, més d’un caçador havia intentat capturar l’animal. Cap ho havia aconseguit. Tot i això, només els més temeraris gosaven intentar-ho, ja que la criatura estava consagrada a la deessa Àrtemis, i era aquí on residia el perill.
El rei Euristeu sabia el que es feia. Si Hèrcules era prou virtuós per capturar l’animal, s’hauria d’enfrontar a Àrtemis. Cap humà pot reeixir contra la ira dels déus i, per tant, això seria la fi de l’heroi.
Arreu era ben sabut que la deessa protegia bé la seva cérvola. No permetria mai que li passés res a la seva estimada criatura. Així doncs, Hèrcules se les havia d’empescar no només per capturar-la, sinó també per sortir viu de la ferocitat d’Àrtemis.
El Desafiament d’Hèrcules
El primer pas d’Hèrcules va ser localitzar la criatura. Això ja li va dur unes setmanes, ja que va haver d’endinsar-se als boscos de la regió. Quan la va veure per primer cop, va quedar uns minuts embadalit per la seva bellesa. Només l’observava. Va poder constatar que, estant tranquil·la, es comportava com qualsevol altra cérvola. A partir d’aquell moment, va començar el malson per capturar-la.
D’entrada, com pot semblar lògic, va intentar apropar-se-li des del darrere, tot sigil·losament. Poc se li va poder acostar. En un tancar i obrir d’ulls, la cérvola s’havia allunyat d’aquell indret. Tocava moure’s de nou per trobar-la.
Seguint aquesta dinàmica, els dies, setmanes i mesos van anar passant mentre empaitava la criatura per muntanyes i valls, dins d’aquells boscos que les envoltaven. Cada vegada que Hèrcules ho intentava, provava diferents mètodes per aconseguir un resultat diferent: el camuflatge, les altures dels arbres, l’ús d’esquers… L’animal era tan veloç que, per poca distància que li quedés, sempre s’acabava escapant.
Després d’un any sencer dedicat a la tasca, Hèrcules entengué que mai podria vèncer la cérvola ni en velocitat ni en reflexos. Així doncs, preparà una xarxa prou gran per col·locar-la prop de la zona on l’animal dormia. Ell es dirigí a l’altra banda i provà de nou d’atrapar-la, però l’animal sortí disparat cap a l’altre costat. Així, amb aquella embranzida que duia, va quedar tota enredada a la xarxa. Finalment, quan provà d’incorporar-se per fugir de nou malgrat la trampa que tenia a sobre, Hèrcules ja li pogué saltar al damunt per dominar-la.
No tenia cap intenció de fer-li mal ni de causar-li estrès. Era tan bonica que només volia acariciar-la i tranquil·litzar-la. Va esperar que es calmés i se la va carregar amb molta cura a les espatlles. Mentre caminava per tornar cap a Micenes, li anava xiuxiuejant paraules amables per relaxar-la.
Va ser just llavors, enmig d’aquell bosc espès, quan Àrtemis aparegué d’entre les ombres.
—Com t’atreveixes! —exclamà ella mentre alçava el seu arc d’argent.
La Salvació d’Apol·lo
Hèrcules sabia que aquest moment arribaria i estava preparat per afrontar-lo. Es posà de genolls a terra davant la deessa fent un gest mig de reverència i mig de súplica.
—Deessa, us suplico que tingueu pietat de mi —li demanà.
—Pietat? No conec aquesta paraula. Prepara’t per morir!
Mentre Àrtemis apuntava el seu arc cap a Hèrcules preparant-se per disparar-li, Apol·lo, el germà bessó de la deessa, també aparegué de darrere els arbres i s’interposà entre tots dos.
—Atura’t, germana! —li ordenà Apol·lo—. Que no t’adones que es tracta d’Hèrcules?
—Ni que es tractés del nostre pare, el Portador de les Tempestes, m’aturaria de desafiar aquell que s’ha atrevit a prendre’m la cérvola.
—Ho entenc —s’interposà Hèrcules amb veu humil—. He comès un sacrilegi i entenc que mereixo un càstig. El fet és que estic sotmès a les ordres del rei Euristeu per voluntat de la deessa Hera. Ell és qui m’ha ordenat capturar l’animal.
—Voluntat d’Hera? —respongué Àrtemis tota sorpresa.
Apol·lo i Àrtemis van continuar conversant en veu baixa. Coneixien bé les passions d’Hera i com de cruel podia arribar a ser amb els fills que Zeus havia tingut amb altres dones. Com que Hèrcules ja patia les condemnes de la Reina del Cel, van decidir tenir clemència amb ell.
—Pots seguir el teu camí —afirmà finalment la deessa—. La condició que et poso és que has d’alliberar la cérvola tan bon punt l’hagis mostrat a la cort de Micenes. Només així et concedeixo el meu perdó.
—Sou tan sàvia com bella —respongué ell.
—Alerta amb aquesta llengua —saltà Apol·lo—. Ves passant abans que em penedeixi de la meva decisió.
La Humiliació del Rei
Euristeu estava atònit i els cortesans i la guàrdia, bocabadats. En aquesta ocasió, el rei havia permès a Hèrcules entrar a la sala del tron amb la cérvola capturada. Així, la tenien ben a prop per observar-ne la bellesa.
—Serà la peça estrella del meu zoològic privat —anuncià el rei després d’un llarg silenci.
—No en tinc cap dubte, majestat. És tota vostra, acosteu-vos per prendre-la —respongué Hèrcules.
Mentre el rei se li apropava, Hèrcules amagà la mà darrere la cérvola, dins la seva capa. Just abans que Euristeu engrapés l’animal, l’heroi li feu un fort pessic a la cuixa i la cérvola reaccionà de sobte amb un crit i un salt alhora. El rei s’espantà i feu una passa enrere. Tot seguit intentà saltar-li al damunt. La cérvola, però, ràpida com era, l’esquivà i començà a galopar. Driblà fàcilment tots aquells guàrdies que intentaren posar-li les mans al damunt i s’allunyà del lloc tot fent saltar petites espurnes amb les peülles de bronze, just per allà on trepitjava.
—No has aconseguit completar la tasca, la cérvola s’ha escapat —cridà el rei tot enfadat pel que acabava de passar.
—Majestat, us he dut la cérvola tal com m’havíeu demanat! Ha estat vós qui l’heu espantat i no l’heu pogut atrapar a temps. No em podeu considerar responsable d’això.
Hèrcules es girà cap a la cort amb un gest d’evidència buscant la complicitat de tots els testimonis de la sala. El murmuri es va apoderar del lloc i, sota aquella pressió, Euristeu no va ser capaç de desfogar la seva ira i frustració per allò que havia succeït.
Hèrcules, murri i victoriós, havia complert el seu tercer treball.
Continuarà…
Homenatja la Llegenda
Per sort o per desgràcia, avui dia ja no podem gaudir al nostre planeta d’animals amb atributs divins com la Cérvola de Cerinea. No estem segurs de què és més difícil: capturar-la amb vida o intentar representar-la amb una il·lustració sense desvirtuar la seva bellesa real. Sigui com sigui, volem oferir-vos aquesta magnífica samarreta que ret homenatge al majestuós animal que un dia habità als voltants de Cerinea, a Grècia.
Tots els nostres articles són 100 % cotó i amb el màxim respecte pel medi ambient. LũM vol respectar sempre la flora i la fauna del nostre planeta.
Gràcies per la teva confiança i que l’aventura no s’aturi.
Bibliografia
- Els dotze treballs d'Hèracles. Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
- Janer Torrens, A. (2020). Mitologia per a Profans. Abadia de Montserrat.
- Fry, S. (2021). Herois. Ara Llibres.
- Hamiltor, E. (1942). Mythology, Timeless tales of Gods and Heroes. Little, Brown and Company.
- Graves, R. (1955). The Greek Myths. Penguin Books.
