El Lleó de Nemea

El primer treball encomanat a Hèrcules fou matar el Lleó de Nemea. La pregunta és: com es pot matar un animal invulnerable?

El país sencer sabia on no havia d’apropar-se. No es tractava d’un lleó corrent, sinó que era descendent directe de la monstruosa Quimera. L’animal, amb atributs divins, gaudia d’una pell daurada tan gruixuda que les llances i les fletxes li rebotaven com si fossin palla. Les seves urpes, tan esmolades com espases, eren capaces de traspassar armadures com si de simple paper es tractés. I les seves mandíbules, fortes i poderoses, li permetien esmicolar roques tal com si cruixents nous estigués menjant.

Tota la gent que habitava en aquella àrea, des de Nemea fins al nord-est del regne, estava ben atemorida pels estralls que causava el lleó. La por a l’animal frenava a tots els viatgers d’acostar-se en aquelles terres i dissuadia també els mercaders de comerciar amb l’Argòlida sencera.

Enfrontar-se a la criatura era, ni més ni menys, una mort segura. Cap guerrer n’havia tornat. Així doncs, Euristeu no va dubtar d’assignar-li aquella tasca a Hèrcules per tal de poder testimoniar la fi de l’heroi.

Les Ordres del Rei

El rei Euristeu sabia que es divertiria amb el patiment d’Hèrcules. Durant temps havia covat odi, enveja i ressentiment cap al seu cosí, ja que ell no posseïa cap dels seus atributs ni gaudia de la seva reputació.

—Encamina’t fins a Nemea —digué Euristeu a Hèrcules— i mata el lleó que està assolant el territori
—Solament matar-lo? —preguntà Hèrcules—. No desitja que li porti?

Entre rialles dels seus cortesans, el rei respongué tot somrient:

—I què en faria jo d’un Lleó? No, no vull que me’l portis!

Hèrcules es posà dret, li feu una reverència i va sortir del saló del tron.

—Tindrà els braços com branques de roure, però el cervell de la mida d’un aglà —digué el rei amb un esbufec final.

Menystenir l’astúcia i judici d’Hèrcules només es pot definir com una estupidesa. I ben aviat es podria comprovar.

Una Força Digna dels Déus

Hèrcules sabia que enfrontar-se a un lleó no era gens fàcil. Posseïa l'experiència d’anys enrere quan hagué de matar el lleó de Tèspies. Aquest cop, però, el risc i complexitat eren molt superiors.

Per a dur a terme la tasca es posà a perseguir i espiar la bèstia. Calia conèixer els seus moviments, saber com caçava, comprovar la seva velocitat i brutalitat. Ho va estar fent durant mesos, dia rere dia. No podia permetre’s marge d’error i havia d’estar preparat. Amb tot, era ben conscient que les seves armes, malgrat ser formidables i de provinença divina, no servirien per aturar la bèstia. Hauria de dependre sols de les seves mans i la seva força. Per tant, a més d’espiar, va dedicar tot aquell temps a entrenar-se, a preparar-se pel combat. Ho va fer arrencant arbres de soca-rel i aixecant i llançant grans pedres per damunt del cap fins a arribar a assolir una força digna dels déus.

Quan va saber que estava preparat, Hèrcules seguí el rastre del lleó, sigil·losament, fins a arribar al seu cau.

Una Abraçada Mortal

A través d’un silenci minuciós, Hèrcules aconseguí plantar-se a pocs metres del lleó. Llavors, tal com havia ideat, se li va llançar al damunt amb tanta brutalitat que semblava que els rols de depredador i presa s'haguessin invertit. Ningú havia gosat mai abans atacar el lleó d’aquella manera.

De l’impacte, el lleó caigué a terra. Hèrcules no volia donar-li marge de reacció ni reincorporació. No podia apartar-se’n si no volia ser víctima de les seves urpes o mandíbules. Amb un moviment implacable pogué fer una anella amb els seus braços al voltant del coll de lleó i començà a estrènyer-lo amb tanta força com la posició li permetia.

El lleó el feu rodolar per terra, volia treure’s Hèrcules del damunt, però aquella abraçada era tan sòlida que tots els cops i estrebades que Hèrcules rebia no eren suficients per a trencar el cadenat. A poc a poc, els moviments es van anar alentint. El lleó resistia, però la manca d’oxigen el començava a fer flaquejar. Hèrcules no es refià de res. Va continuar implacable fins que després de més d’una hora, el lleó deixà anar el seu darrer alè.

Una Armadura Sagrada

Acabada la lluita, Hèrcules es plantà dret al costat del cadàver i va acotar el cap.

—Ha estat un combat just —va dir—. Només espero que no patissis. Et demano perdó per malmetre ara el teu cos.

Hèrcules, home d’honor, sempre mostrava un gran respecte pels seus rivals, fins i tot essent bèsties salvatges com en aquest cas. Sempre que fos possible, volia enviar-los a l’altre món amb tot l’honor i cerimònia que mereixien. Com més dura era la lluita, més profunds i reverents eren els homenatges.

Recordava com Euristeu havia menystingut el cos del lleó un cop fos mort. Hèrcules, però, era conscient de la sacralitat de l’animal. El seu cos no era només un trofeu, era una penyora, un regal que s’havia guanyat després de l’èpica lluita.
No sabia com tallar-ne la pell, ja que cap arma podia penetrar-la. En una llampant aparició, Atena, deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra, il·luminà el cap d’Hèrcules per a fer servir les urpes del mateix lleó i aconseguir fer-ne el tall.

Així doncs, es feu una cuirassa amb la pell indestructible del lleó i un collaret d’urpes penjant del coll. Amb aquella nova indumentària, començà a emprendre el camí de retorn al castell del rei. El seu primer treball havia estat completat.

Continua a l'Hidra de Lerna

Homenatja la Llegenda

Malgrat que ens agradaria poder oferir-te una cuirassa amb la pell del Lleó de Nemea, ja fa massa anys que la bèstia va deixar d’existir i no en queda ni rastre.

El que sí que et podem oferir és aquesta magnífica samarreta que ret homenatge al Lleó diví que un dia habità a la regió de l’Argòlida, Grècia.

Ves a la botiga

Al no poder oferir-te un peça sagrada, no volem haver de sacrificar cap animal per una peça de roba. Tots els nostres articles són 100% cotó i amb el màxim respecte pel medi ambient. LũM vol respectar sempre la flora i la fauna del nostre planeta.

Gràcies per la teva confiança i que l’aventura no s’aturi

Bibliografia

• Els dotze treballs d'Hèracles. Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
• Janer Torrens, A. (2020). Mitologia per a Profans. Abadia de Montserrat.
• Fry, S. (2021). Herois. Ara Llibres.
• Hamiltor, E. (1942). Mythology, Timeless tales of Gods and Heroes. Little, Brown and Company.
• Graves, R. (1955). The Greek Myths. Penguin Books.