Si mai has quedat enganxat a un drama o a una saga, pots estar ben segur que la seva trama és totalment avorrida comparada amb les històries de la Grècia antiga. I és que no us podeu ni imaginar com de senzilla és la vida d’avui dia comparada amb aquella que va ser antany en el nostre estimat planeta.
Fa cosa de més de dos mil anys, tot allò que passava i no passava a la Terra era producte de la voluntat dels déus. D’ells i de les seves interferències amb els éssers humans de l’època.
Glòria d'Hera
Zeus, déu suprem de l'Olimp, seduí i deixà embarassada Alcmena, filla del rei de Micenes. En aquell fill li posaren de nom Hèracles, tot i que és més conegut en el món llatí com a Hèrcules. El nom, Hera-kleos o glòria d’Hera, li fou donat com a acte de gràcia cap a la deessa Hera.
Irònicament, però, Hera, deessa del matrimoni i muller de Zeus, agafà un atac de gelosia en assabentar-se del fill bastard del seu marit. Malgrat que això passà abans del seu naixement, ja des de llavors Hera inicià un seguit d’accions per tal de maleir la vida d’aquell embrió.
El Naixement d’un Semideu
El primer acte malèvol d’Hera va ser fer prometre a Zeus qui seria el successor reial del regne de Micenes.
—El primer nounat dins la casa de Perseu ascendirà com a legítim hereu al tron i sobirà de Micenes.
Tan aviat com Zeus acceptà aquesta condició, ella feu servir les seves habilitats per endarrerir el naixement d’Hèrcules i avançar, per contra, el del seu cosí Euristeu. Així doncs, Euristeu fou qui esdevingué, un cop nat, el futur rei.
Per si no fos prou, poc després del naixement d’Hèrcules, Hera decidí amagar dues serps verinoses dins del seu bressol. Hèrcules, però, semideu com era i ja amb una força extraordinària, estrangulà les dues serps amb les seves pròpies mans i es dedicà a jugar amb elles com si fossin dues simples joguines. El pla d’Hera no va sortir, doncs, com ella havia ideat.
Un Gran Error
Un cop ja adolescent i en un moment vital ple de dubtes, Hèrcules es trobà davant de dos camins. A cadascun d’ells hi aparegué una dona amb l’oferiment de fer-li de guia: els seus noms, Virtut i Vici. La segona li indicava el camí que li donaria una vida tranquil·la, plena de plaers i comoditats. Virtut, en canvi, el temptà pel camí d’una vida normal tot advertint-li que res no s’aconsegueix sense esforç.
Hèrcules, ja mostrant pocs atributs de neci, decidí fer cas a Virtut. Des d’aquell moment, començà un camí ple de tasques que el guiarien a defensar els més dèbils i a lluitar contra les forces del mal. En recompensa a totes aquestes gestes, Creont, rei de Tebes, li oferí la mà de la seva filla Mègara.
Poc després d’aquest fet, quan Hèrcules començava una vida familiar i feliç, Hera aparegué de nou. Aquest cop, ella usà els seus poders per a maleir-lo i fer-lo caure boig.
Dins la seva bogeria i cec de judici, Hèrcules matà seguidament la seva muller, els seus fills i els del seu germà. Vençut el malefici i un cop recobrat el seny, aquest no va poder suportar el que havia fet. Estava tan penedit que es disposà a fer qualsevol cosa per a redimir-se del seu gran error.
La Redempció Heroica
Perdut i sense sentit per viure, Hèrcules es presentà davant l’Oracle de Delfos per tal d’obtenir respostes sobre el seu destí:
—Sols mitjançant una terrible penitència serà purificada la teva ànima.
La sacerdotessa, ben sabedora del que el rei Eristeu era capaç de fer, demanà a Hèrcules de sotmetre’s a la voluntat del seu cosí i de fer tot allò que se li encomanés. Així aconseguiria, indubtablement, purgar la seva ànima.
Per la seva banda, Eristeu, gens estúpid i prou enginyós per saber que tenia l’home més fort de la Terra com a esclau, començà a preparar-li una sèrie de penitències de dificultat i perill inigualables. La deessa Hera decidí en aquell moment aparèixer davant del rei per tal d’ajudar-lo a elaborar aquella llista i assegurar-se que les tasques eren, ni més ni menys, impossibles de realitzar.
Heus aquí com Hèrcules començà el seu viatge per completar totes les comeses que el seu cosí li havia encomanat. Aquestes tasques foren anomenadesels treballs d’Hèrcules.
Continua a El Lleó de Nemea.
Bibliografia
- Els dotze treballs d'Hèracles. Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
- Janer Torrens, A. (2020). Mitologia per a Profans. Abadia de Montserrat.
- Fry, S. (2021). Herois. Ara Llibres.
- Hamiltor, E. (1942). Mythology, Timeless tales of Gods and Heroes. Little, Brown and Company.
- Graves, R. (1955). The Greek Myths. Penguin Books.
