Els Ocells de l'Estimfal - El sisè treball d'Hèrcules

El rei Euristeu rebé un Hèrcules acabat de tornar del regne d’Èlida. Li havia arribat la veu de com d’aclamat n’havia marxat. Poca cosa volgué sentir d’aquella gesta. Per tant, no estava al corrent de la disputa entre Hèrcules i el rei Àugies, que acabà amb l’expulsió de l’heroi del reialme.

Euristeu intentava dissimular la seva irritació. Una vegada més, la gelosia cap al coratge i la valentia de l’heroi l’envaïa. Feia grans esforços per amagar el que realment sentia, i intentava demostrar constantment uns signes de grandesa i benvolença que, com a rei, li mancaven.

Després d’uns minuts de silenci, tot fingint que deliberava quina nova missió li havia d’assignar, exclamà:

“Les notícies que m’arriben de l'Arcàdia són molt preocupants. El llac Estimfal està completament infestat d’uns ocells temibles! No estic segur de com hi han arribat, però, si no se’ls atura, tot el regne corre perill. Ves i allibera’ns d’aquesta plaga!”

Sense dir res, però amb una reverència al rei, Hèrcules sortí del palau per encaminar-se cap al llac Estimfal.

Uns Ocells Bèl·lics

A l’antiguitat, tota guerra es lliurava per terra o mar. Les úniques armes que podien caure del cel eren fletxes llançades des d’una bona posició terrestre, ben sovint des de torres o alts murs per tal d’assolir més abast. Ningú, ni cap tecnologia de guerra, no podia sobrevolar cap zona. El poder del cel pertanyia als déus.

I només un déu era capaç de crear una criatura bèl·lica de l’aire. Els ocells que ocupaven el llac Estimfal eren unes bèsties consagrades a Ares, déu de la guerra. Eren ocellots tan grans com grues, amb becs de ferro i urpes de bronze. Els seus excrements eren tòxics i corrosius i provocaven xacres i mort a l’entorn.

Les ribes boscoses del llac Estimfal havien quedat infestades per aquestes criatures. S’havien apoderat de la zona i no tan sols causaven estralls en tota la flora i la fauna, sinó que també desterraven els pagesos de les seves terres. Si apareixies d’entre els arbres, corries el risc d’acabar devorat.

El llac restava immòbil. Només els grinyols d’aquelles criatures trencaven el silenci d’una zona ja quasi embruixada.

Un Regal d'Atena

Quan Hèrcules arribà a l’Estimfal, ho feu amb cautela. Sabia poca cosa d’aquells ocells i, tal com havia fet anteriorment, volia observar-los abans d’enfrontar-s’hi. Per acostar-s’hi, es camuflà entre els arbres que envoltaven el llac. A mesura que s’hi anava aproximant, notava com la terra s’estovava. Aquell territori ja no era com abans. El bosc que envoltava el llac s’havia convertit en un aiguamoll fètid.

En mirar amunt, Hèrcules pogué veure una infinitat de nius entre les branques dels arbres. Com més avançava, més nius hi trobava. Les femtes que en queien, tot verinoses, estovaven la terra, la feien àcida i la tornaven infèrtil. A les proximitats del llac, una gran part dels arbres estaven ja desplomats i sense vida, alguns caiguts entre grans bassals de fang com a resultat d’aquella immundícia.

Hèrcules no sabia del cert on es refugiaven els ocells. Eren dins els nius o entre la boirina que cobria el llac? Per tal d’identificar-los, continuà avançant sense fer soroll. Feu un pas endavant i, de cop, el sòl s’enfonsà sota seu, deixant-lo cobert fins a les espatlles. Abans de quedar del tot enfonsat, s’agafà a l’arrel d’un arbre per tirar enrere i sortir d’aquella trampa. Seguir per aquest terreny era perillós; havia de pensar com continuar.

La deessa Atena, que seguia els moviments d’Hèrcules des dels núvols, no volgué deixar l’heroi desemparat. Per ajudar-lo a sortir d’aquell atzucac, aparegué davant seu i li lliurà un artefacte que l’ajudaria. Es tractava d’un gran sonall metàl·lic, forjat pel mateix Hefest a la seva farga. Tot cobrava sentit al seu cap: era l’hora d’actuar!

El Doble Atac Vencedor

Hèrcules feu un moviment brusc amb el braç per fer sonar amb força el seu sonall. Els repics d’aquell metall diví ressonaren amb intensitat entre els arbres, que feren vibrar les branques i les poques fulles que encara quedaven als voltants. El so s’allargà en l’aire, provocant una reverberació poderosa que arribà fins al cel.

Aquelles vibracions foren aviat acompanyades per gemecs i xiscles dels ocells. El so eixordador que havia causat el sonall els espantà i els feu embogir fins al punt d’aixecar el vol en estampida. Tant si estaven als nius com ocults dins la boirina del llac, tots s’alçaren en massa per cobrir completament el cel i enfosquir-lo amb els seus cossos obscurs.

Enmig d’aquell caos aeri, Hèrcules prengué ràpidament el seu arc i començà a disparar fletxes cap amunt amb gran força. Davant d’una multitud tan densa, no li fou difícil fer caure més d’un ocell amb cada llançament.

Quan les aus s’adonaren dels atacs, baixaren en picat per intentar mutilar l’heroi. Fou aleshores que Hèrcules tornà a fer repicar el sonall amb gran intensitat. El ressò tornà a apoderar-se de la zona. Incapaces de suportar aquelles vibracions, les bèsties s’enlairaren de nou per allunyar-se del soroll i de la seva presa. Això permetia a Hèrcules defensar-se i reprendre els trets amb fletxes. Un doble atac que no deixava respir a aquelles criatures.

Més i més cossos d’ocells endimoniats anaven caient. A cada intent de descendir al bosc per contraatacar, el sonall tornava a sonar i les espantava. Incapaços de resistir-ho més, les desenes d’aus que quedaven vives emprengueren el vol de fugida i es van allunyar per sempre del llac Estimfal.

Hèrcules els perdé la pista, almenys de moment. Tot i això, tal com li havia estat encomanat, havia deslliurat el llac d’aquella plaga d’ocells mortífers. El seu sisè treball havia estat completat.

Continuarà…

Homenatja la llegenda

L’estratègia intel·ligent d’Hèrcules i la seva lluita contra els ocells d’Estimfal ens deixen una llegenda de valor, enginy i determinació. Per recordar aquesta gesta, et presentem aquesta samarreta única que ret homenatge al moment en què el cel es va alliberar d’una plaga que semblava invencible.

Ves a la botiga

Tots els nostres articles són 100 % cotó i amb el màxim respecte pel medi ambient. LũM vol respectar sempre la flora i la fauna del nostre planeta.

Gràcies per la teva confiança i que l’aventura no s’aturi.

Bibliografia

• Els dotze treballs d'Hèracles. Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
• Janer Torrens, A. (2020). Mitologia per a Profans. Abadia de Montserrat.
• Fry, S. (2021). Herois. Ara Llibres.
• Hamiltor, E. (1942). Mythology, Timeless tales of Gods and Heroes. Little, Brown and Company.
• Graves, R. (1955). The Greek Myths. Penguin Books.