Els Estables d'Àugies
Continuació del relat el Senglar d'Erimant.
Amb els dos primers treballs, Euristeu pensava que podria acabar amb Hèrcules. No va ser així. Va quedar clar que l’havia subestimat, ja que va acabar vencent les temibles criatures. Si l’heroi fos només un bàrbar de força salvatge, no hauria aconseguit superar els dos treballs següents. Tot i això, la captura amb vida dels dos animals, a Cerinea i Erimant, respectivament, també va ser assolida amb èxit.
La nova missió d’Hèrcules seria diferent, aquest cop. El rei volia desesperar-lo, fer-lo patir d’estrès. Si bé la següent tasca no representava cap perill, la complexitat residia en la gran quantitat de feina, combinada amb el poc temps per assolir-la.
El rei l’envià ràpidament cap a l’oest, a la ciutat d’Elis, al regne d’Èlida, per netejar els estables del rei Àugies. No podia fer-ho al seu ritme, sinó que només superaria l’encàrrec si aconseguia netejar-los en un sol dia. El repte estava servit.
Uns Estables Putrefactes
El rei Àugies no tenia uns estables qualssevol. Gaudia d’un bestiar amb propietats divines, cosa que significava que era immortal. En total, posseïa més de tres mil caps de bestiar. L’acumulació de fems era enorme, ja que els estables portaven més de trenta anys sense netejar-se.
La fortor de tota aquella femta es podia sentir des de quilòmetres de distància. Hèrcules era conscient que aquella tasca no representava cap perill, però segurament l’havien pensada per fer-lo patir de valent. Ell faria el que fos necessari per completar la tasca. Malgrat tot, semblava com si hi hagués un toc de malícia per intentar humiliar-lo: deixar aquell femer net com una patena traient excrements sense fi i amb molt poc temps per acabar.
Abans de començar la feina, demanà audiència al rei Àugies. Tenia un pla en ment.
Un Treball amb Recompensa
La guàrdia reial va escortar Hèrcules a la cort. Un cop davant el rei i els seus consellers, va prendre la paraula.
—Majestat, el rei Euristeu de Micenes m’envia aquí, a la vostra ciutat. Per ordre del rei i sota la voluntat dels déus, us demano que se’m permeti netejar els vostres estables de bestiar diví.
—I doncs, no hauria imaginat mai tal regal de voluntat divina —respongué Àugies—. Deu ser que els déus no suporten que un bestiar tan lloable passi la penúria de viure en una estructura tan ronyosa. I qui ets tu, dissortat cavaller, per haver sofert tal càstig?
—El meu nom és Hèrcules, fill de Zeus i Alcmena, provinent del regne de Micenes.
En sentir el nom, Fileu, fill del rei Àugies i present entre els consellers, aixecà el cap per gaudir de la presència de l’heroi, a qui ja admirava.
—Així ets tu, el venerat Hèrcules, el nom del qual arriba provinent dels quatre vents? —digué el rei abans de fer una petita pausa—. El teu rei, Euristeu, ha demanat res a canvi de tal labor?
—No, majestat, és la voluntat dels déus. El meu rei només em trasllada la seva resolució. He de completar la tasca tot sol i ho he de fer en un sol dia.
—Fill, tu sabràs què has fet per merèixer tal penitència, però ni un fill de Zeus podria aconseguir tal gesta. Ets conscient del que em dius?
—Majestat, si no sembés impossible no se m’hauria assignat tal treball. Si m’ho permeteu, m’agradaria arribar a un acord amb vós.
—T’escolto amb atenció…
—Si aconsegueixo deixar els vostres estables ben nets entre la sortida i la posta de sol de demà, vostra altesa em permetrà quedar-me una desena part del bestiar?
Hi va haver un moment de silenci mentre el rei i els consellers es miraven entre si. El rei Àugies no donava crèdit al que sentia. Si bé era cert que era una demanda atrevida, les probabilitats de perdre eren mínimes. “Entre la sortida i la posta de sol.” Ni un sol dia per netejar aquell munt de fems dels estables. Era segur que Hèrcules aconseguiria fer-hi una mica de neteja, però no pas acabar la tasca. A ulls del rei, era una gesta impossible; per tant, no hi havia cap risc de perdre-hi bestiar.
—He de confessar-te que és atrevit demanar-me tal recompensa —respongué.— Només pel teu coratge i perquè seria un gran regal si ho aconseguissis, accepto el tracte. Et recomano que descansis bé aquesta nit, demà et ve molta feina a sobre.
Tal com Hèrcules volia, el rei va acceptar la seva demanda. El seu pla rutllava. Ara tocava descansar per afrontar el gran repte.
Una Riuada de Fems
A trenc d’alba, Hèrcules es dirigí directament als estables. Sense un bri d’enze, havia prestat molta atenció als terrenys del regne mentre feia el camí d’arribada. Començava l’execució de la segona part del seu pla. Amb determinació, feu camí entre els fems per arribar a la primera paret dels estables, la que estava encarada al peu dels turons. Gràcies a la seva força extraordinària, va començar a foradar la paret en diferents punts a base de cops.
Un cop quedà satisfet, Hèrcules s’enfilà al primer turó. De camí cap al regne s’havia adonat que dos rius, el Paneu i l’Alfeu, passaven per aquella zona. S’acostà fins al primer riu i, fent ús de nou de la seva gran força, començà a moure pedres de grans dimensions cap al bell mig del corrent d’aigua. A mesura que s’hi afegien els grans rocs, el curs s’anava alterant fins a dirigir-lo cap a on ell necessitava.
L’aigua va fluir directament fins a la zona dels estables. Content amb el que havia aconseguit, Hèrcules es va dirigir cap al segon riu. Va repetir el procés alterant el seu curs per dirigir-lo a voluntat. Dos rius baixaven directament amb força cap als estables. Com no podia ser d’altra manera, aquella aigua començà a endur-se els fems del voltant. Gràcies als forats que havia fet a la paret, l’aigua entrava directament als recintes per endur-se també tota la ronya de dins les estructures. Ara només calia paciència.
La gran quantitat d’aigua que baixava dels dos torrents no quedava aturada als estables. Continuava baixant emportant-se tots els fems i escampant-los per tota la vall d’Elis. Tots els camps que envoltaven la ciutat quedaren regats i fertilitzats com a conseqüència d’aquest fet.
Un cop ja no hi havia més brutícia per treure dels estables, Hèrcules decidí rectificar el curs dels dos rius. Va desfer aquell canvi per tal de no alterar l’entorn de la zona.
La Deslleialtat Reial
Hèrcules tornà a la sala del tron d’Àugies per rebre la recompensa del rei. La tasca havia estat completada en menys d’un dia, tal com ell havia predit. El rei hauria d’estar content pel resultat i ell podria ser remunerat amb els tres-cents caps de bestiar promesos pel tracte fet. La situació, però, no fou ni de bon tros com Hèrcules pensava.
El rei estava de mal humor. Estava al corrent de tot i no s’imaginava que Hèrcules pogués arribar a completar la tasca. S’estimava tant el seu bestiar que no volia desfer-se de cap part.
—Majestat, com us havia promès, he deixat els estables nets com una patena. Em presento de nou davant vós per confirmar-vos-ho i per rebre la meva part de l’acord.
—La teva reputació és ben guanyada, jove Hèrcules. Poc m’esperava que aconseguissis tal gesta —respongué el rei, tot mesurant les seves paraules—. Malgrat tot, em vàreu dir que tal labor era un encàrrec dels déus, resolt a través de les ordres del teu rei…
—Així és.
—En tal cas, significa que has dut a terme la tasca en condició d’esclau. No veig per què hauria de pagar res a un esclau per complir el seu deure.
—Majestat, vam arribar a un tracte! —respongué Hèrcules irritat—. Vostra altesa acceptà l’acord ahir mateix! És just reclamar que compliu la vostra paraula.
—Jo no vaig arribar a cap acord! Els meus consellers aquí presents en són testimonis.
—Sí que vau acceptar el tracte, pare! —interrompé Fileu, indignat—. Jo hi era present i ho vaig sentir d’allò més bé.
El rei llançà una mirada d’enuig al seu fill. Si bé tenia els seus consellers ben domesticats, no comptava que el seu propi fill el deixés en evidència.
—No hi ha res més a discutir! —cridà el rei tot alçant-se del tron—. Guàrdies, escorteu aquest jove esclau fora de la ciutat. No el vull tornar a veure dins del meu regne. I tu, si vols el teu propi bestiar, arregla-te-les amb el teu rei!
—Fora de la meva vista!
Hèrcules fou expulsat d’Èlida. Per la gosadia de deixar Àugies en evidència, Fileu, el seu propi fill, també fou expulsat del regne.
L’heroi sortí de la cort reial enrabiat per la falta de respecte rebuda. Tot i això, l’humor li canvià de seguida en rebre l’alegria i els agraïments de la població i dels camperols d’Èlida. La seva gesta havia suposat una bona temporada de terres fèrtils per al regne. El seu cinquè treball havia estat assolit i celebrat amb entusiasme!
Continuarà…
Homenatja la Llegenda
El pla brillant d’Hèrcules per netejar els estables en un temps rècord és una història d'heroïcitat i d'alegria compartida per la població d’Èlida. Per immortalitzar la gesta, et volem oferir aquesta magnífica samarreta que il·lustra com eren de bonics els estables d’Àugies i com de polits van quedar.
Tots els nostres articles són 100 % cotó i amb el màxim respecte pel medi ambient. LũM vol respectar sempre la flora i la fauna del nostre planeta.
Gràcies per la teva confiança i que l’aventura no s’aturi.
Bibliografia
- Els dotze treballs d'Hèracles. Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
- Janer Torrens, A. (2020). Mitologia per a Profans. Abadia de Montserrat.
- Fry, S. (2021). Herois. Ara Llibres.
- Hamiltor, E. (1942). Mythology, Timeless tales of Gods and Heroes. Little, Brown and Company.
- Graves, R. (1955). The Greek Myths. Penguin Books.
