La Daina de Cerinea

El tercer treball d'Hèrcules consistia en una recerca que requeria més delicadesa que no pas força bruta. Se li va encomanar de capturar la Daina d'Àrtemis, una criatura radiant amb cornamentes d'or i peülles de bronze, sagrada per a la deessa de la caça.

No era una daina normal; era ràpida com el vent, de bellesa inigualable, i vagava pels boscos salvatges de Cerinea, esquivant com una ombra entre els arbres tapats del sol. La tasca era delicada, perquè Hèrcules no podia arriscar-se a fer mal a l'animal diví, no fos cas que incorregués en la ira de la mateixa Àrtemis.

En una època en què els déus i els mortals s'entrellaçaven, un heroi hi va viure les gestes de les quals es cantarien durant anys. El seu nom: Hèrcules.

Per expiar un greu error, l'oracle de Delfos li va ordenar de servir el rei Euristeu durant deu anys, una tasca d'allò més exasperant. No obstant això, va ser durant aquells anys quan Hèrcules emprendria els seus treballs llegendaris, una sèrie de reptes tan grans, tan perillosos, que només un ésser de la seva força i coratge sense igual podria esperar imposar-se.