El Poder Antic de la Civilització Micènica
Imagina’t sentint-te el centre del món. El lloc on vius és l’enveja de tot foraster. Saps que no hi ha ciutat més elegant, més avançada ni més il·lustre que la teva. Que cap altra localitat gaudirà de tant benestar i que, malgrat el desig que desperta, ningú s’atrevirà a proferir cap amenaça. Si el destí es decideix en algun indret, és just aquí mateix.
Ben segur que gran part dels habitants de l’antiga Micenes es devien sentir així. La ciutat va arribar a la seva gran esplendor a finals de l’edat del bronze, entre els anys 1600 i 1100 aC. Esdevingué un centre de poder tan influent que arribà a controlar les grans rutes de comerç i les aliances polítiques de la Mediterrània oriental. Un reialme de gran prestigi que donà vida a herois i nissagues, lluites de poder i venjances reials.
Una ciutat de gran rellevància amb una història no menys impressionant. Com va començar tot i quin en va ser el destí? Estàs preparat per descobrir-ho?
L'Origen Diví i els Seus Reis
Com no podia ser d’altra manera, l'origen de la ciutat arriba a través d’un gran mite. El seu fundador no és altre que l’heroi grec Perseu, fill del déu Zeus i la mortal Danae. La llegenda diu que va fundar la ciutat de Micenes en tornar dels seus viatges cap a la seva terra, l'Argòlia, just després d'aconseguir la gesta de tallar el cap de Medusa.
La ciutat començà a créixer amb força després de la mort de Perseu. El seu fill Electrió en fou el successor al tron. Quan aquest també morí, Amfitrió, que havia estat un gran aliat del rei, prengué possessió del tron, però només en qualitat de regent. Cal recordar que Amfitrió fou el marit d’Alcmena, que anys més tard esdevindria la mare d’Hèrcules.
La regència d’Amfitrió deixà pas al mandat d’Estènel, també fill de Perseu i pare d’Euristeu. Arribat el moment, Euristeu succeiria al seu pare en néixer poc abans que Hèrcules. Aquest naixement anticipat fou orquestrat per la deessa Hera amb l’objectiu de perjudicar el fill bastard de Zeus. Un cop rei, Euristeu rebé un Hèrcules abatut i a la recerca d’una redempció. Amb l’ajuda d’Hera, li imposà els dotze treballs amb la intenció posar fi a la vida de l’heroi grec. Ell seria l’últim rei de la dinastia Persèida (relativa a Perseu).
La nova dinastia, l’Atrèida, anomenada així en honor al seu primer rei, Atreu, seria perseguida sense fi per una maledicció.
La Maledicció d’Atreu
Després de la mort d’Euristeu, Micenes necessitava un nou rei. L'oracle al qual es va demanar consell declarà que el nou sobirà havia de ser un dels fills de Pèlops, a causa del seu llinatge diví i del fet que la seva família ja regnava en altres indrets. Això portà els germans Atreu i Tiestes a competir pel tron.
Malgrat aquesta disputa inicial, els déus ja havien maleït el llinatge pels crims de l’avi Tàntal, pare de Pèlops. La condemna començava, doncs, a impregnar els dos germans, engrandint la rivalitat i les jugades de mala fe entre ells.
D’entrada, tots dos van arribar a un acord per competir en un acte de virtut. Atreu, però, ambiciós com era i veient-se perdedor, demanà ajuda a Zeus per sortir-ne guanyador. Tot seguit, Tiestes decidí exiliar-se per precaució. Un cop declarat rei, però, Atreu convidà el seu germà a tornar en un acte de reconciliació. Res més lluny de la realitat: el rei decidí servir la seva venjança en forma de banquet. Sense saber-ho, Tiestes es menjà la carn dels seus propis fills, fins que la veritat li fou revelada a la fi de l'àpat.
Tiestes maleí Atreu i tots els seus descendents. Carregat d’odi, consultà l’oracle per trobar la manera de consumar la seva venjança. "Es completarà a través del fill del teu fill", obtingué com a resposta. I així va ser, tot començant amb l’assassinat d’Atreu.
Com a successor al tron, Agamèmnon, el fill d’Atreu, esdevingué el nou rei de Micenes.
La Guerra de Troia
Agamèmnon, no menys ambiciós que el seu pare, estava determinat a convertir-se en rei de reis. I gràcies a la insensatesa de París de Troia, que s’endugué la muller del seu germà Menelau, aconseguí reunir i liderar tots els reialmes de Grècia contra els troians, com a resposta a tal deslleialtat.
Malgrat tot, la maledicció continuava ben viva dins el llinatge. La deessa Àrtemis estava furiosa amb el rei per les múltiples faltes de respecte que aquest li havia proferit. Va deixar el mar sense vent. Així, cap vaixell podia salpar cap al seu destí. Fins que no s’oferís un sacrifici en honor a la deessa, el vent no tornaria a bufar. Havia d’oferir sang, sang del seu propi llinatge, i el rei hi accedí tot matant la seva pròpia filla.
Després d’onze anys de guerra, Agamèmnon tornà victoriós a Micenes. Però l’orgull i l’alegria li durarien ben poc, ja que la seva muller, Clitemnestra, l’esperava amb ànsia. Ella no li perdonava que hagués sacrificat la seva filla per tal de satisfer les seves ambicions. Amb l’ajuda del seu amant Egist, net de Tiestes, assassinaren el rei tot just arribat de Troia. Així es consumaria, per tant, la segona part de la venjança de Tiestes.
El Destí de Micenes i les Seves Restes
Malgrat tota la tragèdia que envolta la monarquia micènica, la ciutat i els seus ciutadans van gaudir d’una vida plena de recursos i benestar. Només pel poder que arribà a acumular, especialment el militar, els rivals o enemics no es plantejaven cap enfrontament amb el reialme. Això els permeté aconseguir un gran desenvolupament econòmic i tecnològic. Què en queda, doncs, de tot allò avui dia?
La Ciutadella
El recinte reial quedava dins de la gran muralla, encara present al jaciment en l’actualitat. A causa de les pedres de grans dimensions que s’empraren per construir-la, li posaren el nom de muralla ciclòpia. Només els ciclops haurien estat capaços de col·locar tals pedres.
La fortificació garantia la protecció del cor de la ciutat. Per això, a l’entrada principal s’hi construí l’única escultura de la ciutat encara visible avui: la famosa Porta dels Lleons.
El Tresor dels Atreus
És conegut tradicionalment com la tomba d'Agamèmnon, tot i que no hi ha evidència històrica que sigui ell que hi és enterrat. És cert, però, que es tracta de la tomba d’un dels reis de Micenes. Se l’enterrà amb un bon carregament de menjar, beguda i armes per ajudar-lo en el seu viatge a l’inframón.
L’obra és un dels molts tholos —monuments d’estructura circular— presents al jaciment. La tomba reial es troba al centre de l’estructura. La part superior de la porta compta amb una llinda de més de 120 tones, una prova més que, o bé van ser gegants qui construïren la ciutat, o bé disposaven de tècniques de construcció molt avançades per a l’època.
El Palau de Micenes
Del palau reial en queda ben poca cosa. Només se’n pot veure la base i els paviments, amb evidències dels incendis que el van destruir al voltant de l’any 1200 aC.
Altres Elements Presents
La major part de les ruïnes visibles es troben dins de la zona de la ciutadella. Tot i això, fora de la muralla també hi havia una gran activitat d’artesans i mercaders. Al voltant del 1100 aC, la ciutat quedà totalment abandonada.
A banda dels elements principals descrits anteriorment, també cal destacar altres estructures visibles avui dia:
- Els cercles sepulcrals: En trobem un situat fora de la ciutadella per als ciutadans i un altre a dins per a la classe governant. Només entrar per la Porta dels Lleons es poden veure aquests pous funeraris que servien de tombes. Quan foren descoberts, s’hi trobà or a dins.
- La tomba de Clitemnestra, la muller d’Agamèmnon. Situada a l’oest de la porta, es conserva en tan bon estat com el Tresor dels Atreus.
- El museu de Micenes: A més de les ruïnes, el jaciment compta amb un museu que exhibeix nombrosos elements trobats durant l’excavació
La visita completa es pot dur a terme en una hora i mitja o dues.
Les Idees Micèniques
Malgrat la grandesa que arribaren a tenir, la ciutat i el reialme de Micenes no van poder evitar el seu declivi. La fi de l’edat del bronze i un seguit de conflictes, tant interns com externs, en van precipitar la caiguda.
Tot i que una civilització pot desaparèixer, el que no es pot matar són les seves idees. Gràcies a l’arqueologia i a l’estudi de la història, sabem que Micenes ens ha deixat un llegat del qual encara gaudim actualment. A continuació, alguns exemples:
- Llengua: Moltes paraules i estructures del grec modern tenen els seus orígens en l’època micènica.
- Arquitectura: L’arquitectura ciclòpia ha servit d’inspiració per a altres construccions gregues posteriors.
- Agricultura i comerç: Micenes es considera l'origen d’algunes pràctiques encara utilitzades avui en el tractament de l’oliva i el raïm.
- Mitologia i cultura: Històries com la Ilíada, juntament amb els déus i reis de Micenes, formen part de la identitat i la mitologia grega.
