Qui no ha desitjat mai tenir un superpoder? Sigui per millorar el dia a dia o per assolir un objectiu llargament anhelat, la nostra imaginació ens dibuixa com seria de diferent la realitat si poguéssim fer ús d’aquell poder a voluntat.
Per què tenen tant èxit les històries de superherois? Per què ens fascina tant la màgia? Sabem que són fantasies; il·lusions d’allò que no existeix al món real. Elements que formen part, potser, d’un univers més elegant del que vivim en realitat.
La història de l’Hidra de Lerna ens revela un d’aquests poders. Un poder que qualsevol ésser viu desitjaria posseir. Amb cada ferida, cada lesió, el cos es torna més fort. Tindríeu por de res si això fos així? Sabent que el dolor físic es veuria recompensat davant qualsevol adversitat, què us podria aturar?
El segon treball d’Hèrcules ens narra uns fets ni més ni menys que heroics. I, com no podia ser d’altra manera, també estan carregats de moralitat. Lliçons per obrir els ulls als mortals com tu i com jo, perquè si creiem que en aquest univers la màgia no existeix, veurem que ben poc li falta.
L’Antifragilitat: el poder invisible dels organismes
De ben petits, aprenem ràpidament el concepte de fragilitat. De fet, nosaltres mateixos, sense ser-ne conscients, som absolutament fràgils. Comencem a interactuar amb el món tot trencant objectes o joguines, mentre els pares no ens treuen l’ull de sobre perquè no ens passi res.
A mesura que creixem i guanyem força i resistència, abandonem de mica en mica aquesta fragilitat. Tot i que la gran majoria de persones pensen que el contrari de fràgil és robust o resistent, cal dir que no és exactament així. Estem d’acord que un objecte resistent no és fràgil. Un exemple fàcil és el ferro. Sabem que el ferro no és fràgil; és difícil de trencar i fins i tot de modelar. Per a fer-ho, necessitem eines i foc per dominar-lo a voluntat.
El concepte de fragilitat es pot entendre com un eix amb dos extrems i un recorregut. En un dels extrems hi ha la fragilitat. A mesura que et desplaces per la línia imaginària, passes per resistent i robust fins a arribar a l’altre extrem: antifràgil.
Antifràgil no és un concepte habitual perquè no trobaràs cap element físic en aquest món que tingui aquesta propietat. Cap cos simple és antifràgil. Només els cossos complexos, els organismes, són capaços de desenvolupar aquesta propietat. I el màxim exponent d’aquesta propietat és la criatura imaginària protagonista de la nostra història: l’Hidra de Lerna.
L’Hidra és, en efecte, molt antifràgil. Per cada cap que se li talla, dos de nous n'hi creixen. Cada vegada que s’intenta danyar-la es torna més resistent. És exactament el contrari d’allò que anomenem fràgil. Un poder així només existeix en els contes, llegendes i històries fantàstiques, oi? Fals!
És cert que no hi ha cap organisme en aquest món que tingui una capacitat de regeneració tan magnífica ni veloç. És el desig de tot ésser viu i un dels efectes cobejats per qualsevol alquimista que hagi buscat en algun moment la famosa pedra filosofal. Tot i això, la natura és plena d’antifragilitat, i és una de les claus que separa els cossos simples dels complexos.
Qui no ha sentit a parlar de la resistència progressiva als antibiòtics (microorganismes), del rebrot d’un arbre (flora) o del nou tentacle d’un pop mossegat per un tauró (fauna)? I nosaltres, els humans, en podem donar dos exemples ben evidents:
Una de les tècniques de la musculació de força, tècnicament coneguda com a hipertròfia, es produeix un trencament de fibres musculars per fer reaccionar el cos i aconseguir, com a resultat, que el múscul creixi. En altres paraules, ferir la musculatura per fer-la més forta.
I què és, si no és antifràgil, el sistema immunitari (sa) del cos humà? Després d’una infecció vírica necessitem temps per guarir-nos. Molt sovint fem servir remeis per accelerar aquest procés. Un cop superat el dany, però, el cos es torna immune a aquella infecció gràcies al procés de memòria immunològica. Ens tornem més forts.
Malgrat que no ens podem regenerar amb la complexitat i rapidesa de l’Hidra, no podem menystenir de cap manera la meravella biològica del nostre cos. Som antifràgils per definició, com qualsevol ésser viu, i podem accentuar-ho cuidant la salut.
Per últim, com a éssers intel·ligents que entenem el concepte d’antifragilitat, podem aplicar-ne els principis per trobar la moral de la història. Només identificant les nostres debilitats serem capaços de transformar-les perquè ens serveixin de manera positiva. Així, quan l’atzar de la dissort ens arribi, només aquell qui s’ha preparat podrà sortir-ne reforçat en comptes de perjudicat.
La Sinergia: el poder resultant
S’ha dit moltes vegades, però és una cosa que cal tenir gravada a la ment. Si els éssers humans som l’espècie que domina el planeta Terra, no és perquè hàgim desenvolupat més el cervell que cap altra espècie. És un factor rellevant? Sens dubte! Tot i això, el que ens va convertir en una espècie temible va ser la nostra capacitat associativa.
No és que els humans siguem els únics éssers que col·laboren. Tot organisme viu és fruit de la col·laboració de les seves parts. I en el món animal, podem veure com diverses espècies formen comunitats (formigues, abelles o mamífers). Mentre que tots aquests ho fan com a resultat instintiu, un resultat evolutiu gravat al seu material genètic, els humans ho hem transcendit gràcies a la cognició. Així, s’ha aconseguit un resultat sinèrgic.
La sinergia es defineix com la col·laboració de diverses parts o accions per a acomplir una funció concreta. Malgrat tot, és un terme provinent de la filosofia grega, on té un valor encara més potent: “El tot és més important que la suma de les seves parts.” En altres paraules, el resultat aconseguit té un efecte multiplicatiu, no additiu.
I tornant a la història de l’Hidra de Lerna, queda ben reflectit com, en efecte, el poder de la capacitat associativa entre Hèrcules i el seu nebot Iolau és més potent que la criatura més antifràgil del món. Una tàctica d’atac fruit de la creativitat humana, combinada amb les accions coordinades dels dos, permet assolir la victòria.
Amb el pas del temps, estem experimentant una tendència que fa tornar la societat cada vegada més individualista. És un pensament legítim, però no podem oblidar els nostres orígens. Som éssers socials des dels nostres inicis. Sols no arribarem tan lluny ni serem tan forts, ni mai tan intel·ligents com en equip. En totes les situacions difícils de la vida, formar part d’un bon equip –sigui parella, família, amics o feina– és indispensable per superar qualsevol obstacle que se’ns presenti. Fins i tot per liquidar éssers mitològics que poden semblar indestructibles.
Si hem començat l’article parlant de poders i superherois, l’acabarem de la mateixa manera. I és que, per molt forts i poderosos que siguin els nostres personatges de ficció preferits, sempre han acabat necessitant una col·laboració amiga per vèncer els seus pitjors enemics. Sigui al seu costat, o com una bona sèrie japonesa il·lustra, amb la fusió dels seus cossos.
La unió fa la força!
Homenatja la Llegenda
La dura batalla d’Hèrcules i Iolau queda per la posteritat com una de les grans llegendes del món antic. Per tal de no oblidar la gran victòria sobre la temible criatura, volem oferir-vos aquesta magnífica samarreta que ret homenatge a la bèstia que habità un dia la regió de l’Argòlida, Grècia.
Tots els nostres articles són 100 % cotó i amb el màxim respecte pel medi ambient. LũM vol respectar sempre la flora i la fauna del nostre planeta.
Gràcies per la teva confiança i que l’aventura no s’aturi.
Lectures recomandes
- Nicholas Taleb, N. (2012). Antifragile: Things That Gain from Disorder. Penguin Books
- Sala i Martin, X. (2023). De la Sabana a Mart. L’economia de la intel·ligència natural. Rosa dels Vents
- Harari, Y. (2016). Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Edicions 62
