Una procrastinació col·lectiva: les lliçons del cinquè treball d’Hèrcules

Complementa el relat de els estables d’Àugies.

Tots ho hem fet alguna vegada. Deixar per a demà allò que ja fa temps que hauríem d’haver afrontat. Una conversa pendent. Un problema a la feina. Un hàbit que sabem que ens perjudica. Al principi sembla poca cosa. “Ja ho arreglaré més endavant”, ens diem.

Però el temps passa i el que era petit creix. S’acumula, s’enquista. Fins que arriba un dia que ja no és un detall incòmode, sinó un problema enorme, pesant, gairebé impossible d’assumir.

Així comencen molts dels grans embolics de la vida: no per una gran errada, sinó per una suma de petites negligències.

Els estables del rei Àugies eren exactament això. Estables plens de bestiar diví, digne de la reialesa i per lluir, però al cap i a la fi, bestiar, amb tot el que això comporta: ser cuidat i rentat. I allò que devia començar amb dies de descuit va acabar convertint-se en anys sencers sense netejar. Ningú no se’n feia càrrec i la brutícia va esdevenir descomunal. Un caos que feia nosa a tothom… però que ningú s’atrevia a afrontar.

Un gran maldecap convertit en una tasca immensa i, amb el temps limitat que es concedia a Hèrcules, esdevenia pràcticament impossible d’acomplir. Un repte pensat per derrotar-lo.

Un superpoder humà

Per afrontar el problema, Hèrcules recorre al que podríem anomenar superpoder més important de la nostra espècie: la creativitat.

No tenim dents de lleó, ni la força del goril·la, ni la velocitat del guepard. Però tenim una cosa que cap altre animal posseeix al mateix nivell: la capacitat d’imaginar solucions als grans problemes que se’ns plantegen. Cada vegada que la humanitat s’ha trobat davant un límit, la creativitat ha estat la sortida. Des de la descoberta del foc fins a la revolució tecnològica. Des de domesticar l’agricultura fins a la producció d’energia.

És habitual, doncs, que les gran idees de la humanitat hagin sorgit de la intel·ligència creativa. Les persones que la desenvolupen entenen que els grans canvis no neixen de repetir el de sempre una vegada i una altra. Neixen de trencar patrons. De qüestionar allò que tothom dona per fet.

Hèrcules, conegut també per la seva intel·ligència, no només aplica la creativitat per completar la tasca de manera eficaç, sinó que a més ho fa en un temps rècord. En lloc de lluitar contra el problema, decideix transformar-lo. No farà servir pales ni un esforç sobrehumà. Primer observa el seu entorn i s’adona dels rius que passen a prop. Seguidament, pren una decisió insòlita: desviar-ne el curs perquè travessin els estables.

La brutícia que semblava inamovible és arrossegada per la força de l’aigua. En poques hores, allò que hauria requerit setmanes de feina, queda absolutament net.

Però la creativitat sola no era suficient. Hèrcules encara necessitava un aliat més poderós.

El gran exèrcit dorment

En el treball anterior, quan va capturar el senglar d’Erimant, Hèrcules ja havia après a utilitzar el terreny en favor seu. Aquesta saviesa no és nova. Sunzi, a L’Art de la Guerra, ja advertia que el clima i la natura poden convertir-se en un multiplicador de força, en un aliat estratègic. Un autèntic exèrcit dorment preparat per actuar si se’l sap invocar.

No és casualitat, doncs, que l’ésser humà hagi utilitzat la creativitat per aprofitar la natura com a eina:

• La terra ens ha permès construir, modelar el paisatge i fins i tot obtenir energia geotèrmica.
• El foc ha estat l’origen del poder i dominació humana: des de l’ús bèl·lic fins a la producció energètica.
• El vent ens ha obert els mars amb les veles i ha mogut molins durant segles.
• L’aigua, dirigida amb enginy, ha permès el reg, la mecànica i l’energia hidroelèctrica.

Tots els elements ens han servit per extreure energia. Una força immensa que pot ser el nostre millor aliat, però que també ens recorda constantment que és ingovernable: terratrèmols, volcans, incendis, huracans, inundacions o tsunamis. Tots són la natura mostrant el seu poder en estat pur.

Hèrcules ho va entendre. Necessitava una força multiplicativa per a tenir èxit. I va saber delegar la tasca a la potència imparable dels rius.

No lluitis sol quan pots fer que el món lluiti per tu.

Evitar mals majors

La història dels estables d’Àugies no ens ensenya només a ser forts. Ens ensenya a ser savis. A mantenir la creativitat davant l’adversitat.

Però també ens posa davant d’un dels grans enemics de la nostra espècie: la procrastinació. Si la feina s’hagués fet quan tocava, aquella solució dràstica no hauria estat mai necessària.

Hèrcules va tenir la sort de poder fer servir la natura com a aliada per resoldre el problema de manera eficaç i eficient. Però no totes les dificultats de la vida ens permetran comptar amb una força externa tan poderosa.

Per això, val la pena recordar:

Allò que ajornes avui, governa el teu demà.

No ho permetis. Perquè els grans desastres no comencen amb grans errors, sinó amb petites renúncies repetides.