Complementa la història de la Cérvola de Cerinea
Qui no s’ha trobat mai en una situació sense sortida? Tens dues opcions i, sigui quina sigui la que triïs, obtens un resultat indesitjat. És exactament el problema que va tenir Hèrcules en el seu tercer treball. Si no capturava la cérvola, fallaria la prova i fracassaria en obtenir la redempció de la seva pena. Si la capturava, s’hauria d’enfrontar a la ira dels déus sabent que això podria costar-li la vida. Com se’n podia sortir, doncs?
Després de dos treballs assolits amb èxit, ambdós d’extrema perillositat, algú podria pensar que aquest tercer treball seria més assequible. L’opció lògica a triar, per tant, era completar-lo.
Capturar una cérvola, un animal inofensiu. Hi havia la dificultat de la velocitat, sí, però Hèrcules tenia també les seves virtuts. Seria possible enfrontar-se amb èxit a la deessa Àrtemis? Cap a on el conduiria el seu ego?
Les dues lliçons que ens emportem de la història de la cérvola de Cerinea també són dignes de ser apreses.
Perseverança i Estratègia
Penseu en algun repte que se us hagi resistit durant un temps. Podem trobar-lo en el món professional, esportiu o en el món de l’oci i l'entreteniment. Sigui aconseguir una venda, guanyar una medalla, estalviar una quantitat de diners concreta o guanyar la partida d’un videojoc. Tots els àmbits tenen els seus reptes.
De quant de temps estem parlant, doncs, per assolir un d’aquests objectius? Hores, dies, setmanes…? Qui no ha defallit d’esgotament quan l’intent s’ha anat perllongant en el temps? És ben cert que tothom té un límit. La insistència sense resultat pot esgotar la paciència, portar-nos a la ràbia i conduir-nos finalment a la impotència de no sortir-nos-en.
Hèrcules va tardar ni més ni menys que un any sencer a capturar la cérvola. A cada intent fallit, havia de cercar-la de nou dins dels boscos on vivia. Llavors, havia de pensar com acostar-s’hi prou per finalment intentar caçar-la sense fer-li mal.
Si l’heroi gaudia d’una força sobrenatural, també era prou astut per utilitzar diferents estratègies. Com en la prova del lleó que ja va superar, repetir els errors del passat no et duu a obtenir millors resultats. Per tant, a cada nova ocasió i entorn rumiava noves maneres per tal de reeixir amb l’objectiu.
Després d’un any sencer insistint, Hèrcules va aconseguir la victòria. Una victòria fruit de la seva perseverança i del seu canvi d’estratègia.
“La victòria pertany al més perseverant.” —Napoleó Bonaparte
Diplomàcia i Humilitat en la Victòria
Un cop Hèrcules aconsegueix capturar la cérvola, es troba cara a cara amb la deessa Àrtemis. La història ens mostra que estava preparat per a quan arribés aquest moment. Tan bon punt veu la deessa, s’agenolla als seus peus.
El tercer treball consistia en dues parts, la segona tant o més complexa que la primera. No sabem si en cap moment li va passar pel cap intentar un enfrontament. Era una oportunitat per a convertir-se en llegenda i ser aquell qui ha sobreviscut la ira dels déus? Podia temptar el destí i comprovar el seu poder real?
No va passar mai. I aquí és on Hèrcules fa un gran gest d’humilitat. Per molt fort que sigui es rendeix davant d’Àrtemis i inicia el camí de la diplomàcia.
És ben sabut que els déus de l'Olimp són tant o més passionals que els mortals. Quan Àrtemis veu Hèrcules amb la seva cérvola protegida, no espera ni un instant per apuntar-lo amb l’arc i castigar aquell sacrilegi. Per sort, el déu Apol·lo frena la seva germana, ja que creu que cal escoltar les raons d’Hèrcules pel seu comportament. Amb aquesta oportunitat, la diplomàcia dona els seus fruits i l’heroi queda lliure de seguir el seu camí amb un acord satisfactori per a ambdues parts.
A la vida és difícil ser un bon perdedor, però no hi ha res pitjor que ser un mal guanyador. Amb la seva actitud d’humilitat i diplomàcia, Hèrcules demostra ser un gran guanyador. Primer, capturant la cérvola, i segon, essent prou humil per respectar que aquell trofeu no li pertany.
Qui s’Encanta, No les Tasta
L’última lliçó de la història se’ns revela a la cort del rei, i no ens ve d’Hèrcules, sinó del fracàs del rei a l’hora d’apropiar-se de la cérvola.
El rei, un ésser acomodat que obté allò que desitja a base d’ordres i sense esforç, perd el seu tresor en vacil·lar a l’hora d’agafar l’animal. Un animal que li és entregat dins la seva cort, just davant seu. El dubte i la lentitud en els seus moviments el fan fracassar.
Qui no aprofita les oportunitats que se li presenten, no pot fer més que culpar-se a si mateix.
