La conquesta estratègica d'Hèrcules del senglar d'Erimant

Complementa el relat del Senglar d'Erimant.

“Les aparences enganyen.” Segur que has sentit aquesta frase milers de vegades a la vida. Ara bé, n’has patit mai les conseqüències?

La situació pot ser sorprenent, divertida o indignant quan la vius des de fora. En podem trobar exemples freqüents en competicions esportives: l’equip favorit per guanyar un partit perd de manera inexplicable. “S’han confiat” o “així és el joc” són reaccions habituals. Però quan ho pateixes en primera persona, la frustració i la ràbia es poden apoderar de tu.

El quart treball d’Hèrcules era una d’aquestes tasques enganyoses. Si bé és cert que Hèrcules mai es mostrà descaradament confiat i que el resultat acabà sent favorable a l’heroi, l’esforç dedicat i els esdeveniments pels quals va haver de passar abans d’aconseguir la gesta van ser del tot indesitjables.

De quina manera s’assolí la gesta? Quins errors es van cometre i es podrien haver evitat? Què se’n pot aprendre de la història? Vegem-ho!

L’amistat i la diversitat d’opinions

La història de l’Hidra de Lerna introdueix el concepte de la sinergia per assolir la victòria en l’enfrontament. En aquesta ocasió, no hi ha una col·laboració explícita en la cacera, sinó que l’ajuda arriba de manera diferent. No és fins que Folos il·lumina Hèrcules amb l’estratègia a seguir en la caça que ell decideix canviar els seus plans. Dit d’una altra manera, Folos és qui guia Hèrcules cap a la victòria.

D’aquest gest se’n deriven dues grans lliçons. La primera, el valor de l’amistat. Folos i Hèrcules són vells amics i el centaure li fa d’amfitrió a casa seva. D’aquesta manera, l’heroi pot gaudir d’un bon descans, menjar i companyia mentre es prepara per reprendre la seva tasca. Una ajuda vital en un moment complicat, accentuat per l’arribada de l’hivern.

La segona, el consell rebut per part del seu amic. Un dels tresors més grans que tenim és el privilegi de poder demanar consell als nostres amics. I com més pròxima és l’amistat, més els escoltem, ja que sabem que aquelles valoracions i opinions són per ajudar-nos en qualsevol situació difícil que puguem trobar.

La diversitat d’opinions és tan valuosa que la trobem en tots els entorns econòmics i socials. La diversitat de ments pensants no té un efecte additiu, sinó multiplicatiu, i és la base dels èxits més grans de la humanitat.

Conèixer l’entorn

Folos no tenia cap dubte que la seva idea duria Hèrcules a l’èxit. Aquella zona era casa seva: coneixia el bosc, l’entorn i podia preveure quan tocava fer cada cosa.

Conèixer l’entorn és un dels secrets que ha dut els humans —i alguns animals— a sobreviure i a convertir-se en amos i senyors d’una zona. Avui dia, trobem exemples d’aquesta afirmació no només en el món natural, sinó també a les grans ciutats. Sigui per anar a collir bolets al bosc, conduir el cotxe coneixent els radars de velocitat, o bé evitar certs barris i carrers per esquivar la delinqüència.

Tant és així que l’obra mil·lenària L’Art de la Guerra, de Sunzi, dedica dos capítols al tema del territori. En aquest cas, no es tracta de cap batalla cos a cos, però sí d’una disputa en forma de captura i fuga entre el senglar i Hèrcules. El senglar es troba en el seu terreny, anomenat de dispersió en l’obra. “En terreny de dispersió, eviteu la batalla”, s’hi pot llegir. Com no pot ser d’altra manera, Hèrcules no aconsegueix fer-se amb la caça per molt que ho intenti.

No és fins que arriba el canvi de condicions meteorològiques que li apareix l’oportunitat. I és que, degut a l’acumulació de neu, el terreny esdevé difícil. En aquest moment, doncs, és quan pot passar a l’atac, ja que el senglar perd l’avantatge del qual gaudia.

No perdre de vista les conseqüències

L’episodi fosc a la taverna de la cova ens deixa l'última lliçó de la història: una situació que Hèrcules voldria oblidar, ja que n’és en bona part responsable. Perquè, si mai no has tingut cap ensurt o incident quan hi ha hagut alcohol pel mig, pots considerar-te afortunat.

La nit del sopar és un moment d’alegria per a Hèrcules. Té una estratègia en ment per completar la seva tasca i ben aviat podrà reprendre el camí de tornada a Micenes. Quan sent parlar de la gran gerra de vi de Dionís, no pot resistir la temptació de voler-lo provar. Folos, cautelós i conscient de l’efecte que pot causar obrir la gerra, intenta dissuadir Hèrcules. Tot i això, davant la insistència del seu hoste, no sap negar-li el plaer.

Malgrat que només fan un petit tast del vi, la seva potència els fa entrar en un estat d’èxtasi. Així, tot el que succeeix després només és possible quan es perd el seny. De l’eufòria es passa a l’agressivitat, i això acaba amb una sèrie de morts a la cova. La combinació del temperament dels centaures i l’actitud dels dos amics sota els efectes del vi té conseqüències fatals.

Cal no perdre mai el nord i ser molt prudent quan ens trobem en un estat alterat de consciència. Que aquest estat no et faci perdre de vista les possibles conseqüències de les teves decisions i accions. Si no és així, el cost pot ser molt alt.