T’agradaria veure el teu futur? Se’t presenta la següent opció: el somni que tinguis aquesta nit serà tan real que allò que hi vegis serà una visió del teu futur. Ho acceptaries o preferiries dormir sense aquest somni?
Segona opció: una pitonissa pot veure el teu futur i descriure’l segons el seu criteri. Pot ser un relat complet o parcial, més o menys impactant, amb més o menys detalls, però tu ets qui l’acaba interpretant. Voldries escoltar-lo?
L’Oracle de Delfos rebia milers de persones al món antic i va gaudir de plena activitat durant més de mil dos-cents anys. Tothom capaç d’arribar al santuari tenia l’opció de consultar-lo. Malgrat tot, la disponibilitat de la sacerdotessa i la jerarquia o el poder dels presents en limitaven l’accés. Només aquells amb més fortuna aconseguien escoltar les seves profecies.
La sacralitat del lloc no és cap bestiesa. D’entre les restes conservades en el dia d’avui, hi ha evidències dels ritus que s’hi practicaven, de les profecies que es convertiren en llegendes i del mite que en descriu l’origen. Estàs convençut de visitar-lo o en vols més detalls?
L’Entrada i la Purificació de l’Esperit
D’aquells altars, escultures i monuments de la seva època gloriosa, ja només en queden restes i ruïnes de pedra. Tanmateix, després d’una bona estona de vorejar el mont Parnàs per carretera, la majestuositat del santuari no et deixa apartar-ne la vista quan apareix. Trencant la cadena d’avets que poblen la muntanya, els alts i esvelts xiprers envolten el conjunt de temples ancestrals, tal com mana la tradició de tot lloc de culte o rebuda hospitalària.
Temps ençà, no era pas tan fàcil arribar al santuari com avui dia. Si bé és cert que hi havia camins que també vorejaven la muntanya, la gran majoria de pelegrins feien el camí a peu o en carruatges.
L’accés al santuari estava precedit per la font de Castàlia. Tots aquells qui desitjaven entrar-hi, fos per motius religiosos o esportius, havien de purificar-se a través d’un bany amb l’aigua freda de la font, rentant-se a fons els cabells. Fins i tot el mateix Oracle s’hi acostava per fer un bany abans de començar els seus ritus profètics.
En temps contemporanis i després d’estudiar-ne la història, el lloc ha atret artistes i creadors a la recerca d’inspiració. Per exemple, el poeta britànic Lord Byron viatjà fins a aquest indret per banyar-se a la font, creient que així podria augmentar el seu esperit poètic. Avui dia, malauradament, la font no és accessible al públic.
Què té, doncs, aquest lloc que el fa tan sagrat?
El Centre de La Terra i els Auguris d’Apol·lo
La llegenda diu que Zeus, déu suprem de l’Olimp, va situar dues àguiles a dos extrems del globus terrestre i van començar a volar en sentits oposats. Just en el moment que els animals es van encreuar, Zeus deixà caure una pedra des del cel que aterrà a Delfos. Aquell punt marcava on es troba el centre de la Terra. La pedra en qüestió, anomenada òmfal i encara present al santuari, és un dels punts on es narraven els auguris.
Delfos és una de les cases d’Apol·lo —déu de la profecia, la música i la medicina— des de finals del segle VIII aC. Per aquest motiu, el temple més gran del santuari està dedicat a ell. El do de veure el futur era seu i només seu. Amb tot, la comunicació dels auguris només era possible a través de la Pítia o Oracle, una veterana sacerdotessa.
Als pelegrins escollits per gaudir de les prediccions de la Pítia se’ls feia seguir el següent procediment: tot aquell qui volia preguntar, havia de pagar una taxa i sacrificar un animal a l’altar del temple en honor a Apol·lo. Llavors, un sacerdot traslladava la pregunta a la Pítia, que entrava en un estat de trànsit gràcies, en part, a la inhalació de vapors misteriosos. Aquest estat alterat de la consciència li permetia comunicar-se amb Apol·lo, que li dictava la resposta a la pregunta. Les respostes tenien sempre, però, un grau d’ambigüitat.
Un dels exemples més coneguts és la predicció que la Pítia feu a Cressos de Lídia.A la pregunta de si havia d’atacar Pèrsia, va rebre la resposta que ell arribaria a destruir un gran imperi si decidia creuar el riu. La paradoxa de la història és que l’imperi que acabà destruint amb tal decisió va ser el seu.
El Santuari al Vessant de la Muntanya
Si vols gaudir de la magnífica visita a les restes del santuari, has de reservar-te un mínim de dues hores. Disposar-ne de tres seria l’ideal.
La visita està dividida en tres parts: el museu, el santuari d’Apol·lo i el santuari d’Atena. Es recomana començar pel museu. Quan es va iniciar l’excavació l’any 1892, es van trobar moltes escultures i peces que han sobreviscut als segles gràcies a la robustesa dels materials. Gràcies a la tasca d’identificació i restauració, avui dia ens és molt més fàcil imaginar la bellesa que el santuari arribà a tenir.
Seguidament, es pot accedir a les restes del santuari. Com si es tractés d’una petita vila al vessant de la muntanya, es pot seguir la Via Sacra que s’hi construí i descobrir així les restes d’edificis i monuments que resisteixen el pas del temps. Cada element està ben identificat i explicat a mesura que s’avança.
L’emplaçament per excel·lència on la Pitia feia els seus rituals i prediccions era el temple d’Apol·lo, la joia del santuari. Del temple poc en queda actualment. Tot i això, gràcies a una petita reconstrucció de les columnes, podem gaudir d’un tast de la bellesa i magnitud que significà el monument. Cal dir, però, que abans de la construcció d’aquest temple la Pitia va haver d’escollir un lloc on començar a fer les seves profecies. El més indicat, per la seva significació mitològica, era on hi havia el menut òmfal de Zeus.
Altres monuments rellevants del santuari són, en primer lloc, el gran teatre, que ofereix unes vistes fantàstiques a la vall. El dia de la visita, no t’oblidis de fer-hi una foto panoràmica que inclogui les ruïnes. En segon lloc, l’estadi, un dels més ben conservats del país. Amb el pas dels anys, aquest indret també va veure néixer els Jocs Pítics, els segons jocs esportius més importants del calendari grec, després dels d’Olímpia.
El Santuari d’Atena
La darrera part de la visita s’ubica a la zona sud, sortint del santuari d’Apol·lo. Just al costat de la font de Castàlia s’hi troba un segon santuari. L’aigua que rajava de la font baixava fins a aquesta zona, on es va instal·lar un gimnàs de grans dimensions per als atletes que competien als Jocs Pítics. Així, els atletes podien gaudir de banys freds després dels entrenaments.
Just al costat del gimnàs s’hi construí el santuari dedicat a Atena, deessa de la saviesa, l’artesania, les arts i la guerra. Aquesta zona compta amb dos temples ja en ruïnes: un a l’entrada i un altre a la part final. Entre ells s’hi troba el Tholos d’Atena Pronaia, el monument més conegut del recinte. Malgrat que se’n desconeix la utilitat, l’edifici circular tenia vint columnes i fa la sensació de ser l’element més important del santuari. L’any 1938 s’hi restauraren tres de les columnes per donar una idea de la bellesa del monument. Val la pena prendre’s un moment per imaginar com es devia veure en aquella època i fer-hi una bona fotografia.
De l’Oblit a la Restauració
Amb l’arribada dels romans a la zona l’any 191 aC, els pelegrinatges a Delfos van començar a minvar. Tal com descriu molt bé el film Agora, l’any 391 dC tots els ritus pagans van ser prohibits. Amb la manca de visitants i activitat, l’abandonament del santuari es va fer inevitable.
Gràcies a la recuperació històrica i a l’activitat turística, la memòria d’aquest lloc místic ha pogut ser restaurada. Una gran curiositat que es descobreix en visitar-lo és la quantitat de gats presents a la zona del santuari d’Apol·lo. Quina explicació hi donaries? Sigui per la connexió amb el més enllà o per la bellesa del lloc, només tu pots interpretar aquest detall.
Tant si hi vens per la mitologia com per la història o la bellesa de la muntanya, Delfos et garanteix la connexió amb els déus de l'Olimp. Ara, malgrat no ser-hi la Pítia, no descartis trobar-hi moments d’inspiració per a poder escriure el següent episodi de la teva vida. Estàs a punt per explorar-ne els misteris?
Més informació
- Lloc web de l'excavació arqueològica de Delfos.
- Història d'Hercules en la seva visita a l'Oracle of Delfos.
